14/01/2020 - Nota de premsa
L'activitat física es relaciona amb canvis a l'estructura de l'ADN sense modificar la seqüència de lletres dels gens, la seva estructura primària, segons demostra un estudi liderat per investigadors de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM). I realitzar-la de forma moderada-vigorosa, és a dir, caminar cada dia de forma ràpida o practicar algun esport durant, com a mínim, 30', permet maximitzar els seus beneficis, actuant sobre un dels elements clau en el metabolisme dels triglicèrids, que, en altes concentracions, incrementen el risc de malalties cardiovasculars. Aquests canvis de l'ADN influeixen en com es llegeixen els nostres gens i en el seu nivell d'expressió. A l'estudi, publicat a la revista Medicine and Science in Sports and Exercise, hi han col·laborat el Grup d'Epidemiologia i Genètica Cardiovascular de l'IMIM, el CIBERCV, CIBERESP, CIBERONC, l'Institut de Recerca Josep Carreras i la Facultat de Medicina de la UViC-UCC.
Més informació "L’activitat física modifica com actua el nostre ADN"
09/01/2020 - Nota de premsa
Aplicar una intervenció multi component que compta amb la participació explícita dels mateixos professionals afectats, és efectiu per reduir el dolor osteomuscular entre el personal d'infermeria. Aquesta patologia és un dels principals problemes de salut d'aquest col·lectiu. Afecta el 83% dels treballadors sanitaris de l'Estat i és la causa de la meitat de les incapacitats temporals a Europa. L'Hospital del Mar és el primer hospital de l'Estat que posa en marxa una iniciativa d'aquest tipus amb èxit, com ha validat un estudi liderat pel Servei de Salut Laboral que publica la revista Plos One. El treball ha comptat amb la participació de 257 infermeres i infermers que treballen a 8 unitats dels diferents centres del Parc de Salut Mar (l'Hospital del Mar, l'Hospital de l'Esperança i el Centre Assistencial Emili Mira, entre altres) i el Consorci Corporació Sanitària Parc Taulí. A una part d'aquestes unitats se'ls va aplicar la intervenció, i a la resta, no. L'estudi és fruit de la col·laboració de l'Hospital del Mar amb el Centre d'Investigació en Salut Laboral (CiSAL) de la Universitat Pompeu Fabra i l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) i del CIBER d'Epidemiologia i Salut Pública, en nom del grup de recerca INTEVAL_Spain. També hi ha participat la Universitat de Groningen, als Països Baixos.
18/12/2019 - Nota de premsa
La nostra variabilitat genètica influeix en la forma com el nostre organisme aprofita els potencials beneficis de la dieta mediterrània. Ho posa en relleu un estudi encapçalat per investigadors de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM), que publica la revista Free Radical Biology and Medicine. El treball ha consistit a administrar a un grup de persones en alt risc de patir una malaltia coronària, un antioxidant natural present a diversos aliments de la dieta mediterrània, i analitzar com la genètica dels participants influïa en la seva capacitat per treure'n el màxim profit. En concret, 32 voluntaris han participat en un assaig clínic aleatoritzat encreuat i controlat. Els subjectes, de forma aleatoritzada havien de seguir una dieta mediterrània estàndard. Havien de fer-ho durant tres períodes de quatre setmanes. En el primer, durant els àpats havien de prendre aigua. En el segon, una copa de vi blanc pobre en fenols i, en el tercer, una copa de vi blanc suplementat amb una càpsula amb una dosi de tirosol, equivalent al seu contingut en un litre de vi.
Més informació "La dieta mediterrània no beneficia a tothom per igual"
16/12/2019 - Nota de premsa
Un nou estudi ha estimat el cost individualitzat i exacte de l'atenció sanitària a pacients atesos a l'hospital per una malaltia professional no reconeguda per la Seguretat Social. El treball ha estat realitzat per investigadors del Centre de Recerca en Salut Laboral (CISAL) de la UPF, l'Institut Hospital de la Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) i el Servei de Salut Laboral de l'Hospital de la Mar. Igual que altres països, Espanya disposa de dos sistemes públics de salut. D'una banda, el Servei Nacional de Salut, finançat pels impostos i que cobreix a tots els residents. D'altra banda, el Sistema de Seguretat Social és específic per a les malalties professionals, administrat principalment per les Mútues Col·laboradores amb la Seguretat Social, està finançat per les contribucions dels treballadors i les empreses, i protegeix només a treballadors afiliats a la Seguretat Social.
11/12/2019 - Nota de premsa
Investigadors de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM), liderats pel Dr. Rafael de la Torre, i del Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC), dirigits pel Dr. José Luis Molinuevo, han iniciat el reclutament de participants per a l'Estudi PENSA (Prevention of cognitive decline in ApoE4 carriers with Subjective Cognitive Decline after EGCG and a multimodal intervention). Es tracta d'un assaig clínic de prevenció que seguirà durant un any a 200 persones que presenten queixes de memòria, un estadi que pot precedir a la malaltia d'Alzheimer. L'objectiu de l'estudi és comprovar l'evolució dels participants i l'impacte que en ells té l'aplicació d'un programa d'intervenció multimodal en els hàbits de vida i la ingesta del complement dietètic epigalocatequina gal·lat (EGCG), un compost natural del te verd. En estudis anteriors, aquest component ha demostrat efectes positius en la funció cognitiva de persones amb síndrome de Down, en combinació amb un protocol d'estimulació cognitiva.
29/11/2019 - Nota de premsa
Com afecta la contaminació de l'aire a la fertilitat humana? Hi poden influir factors com la dieta, l'activitat física o l'estil de vida? I l'exposició a altres contaminants a través del menjar o de l'entorn? Són aspectes que avui es debaten al Ist International Symposium on diet, Lifestyle and Fertilty, que se celebra a l'auditori del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, organitzat pel Grup de Recerca en Infertilitat de Barcelona de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) i la Fundación Fertty. Al simposi hi han participat experts procedents de la Universitat de Harvard, als Estats Units, com la Dra. Lidia Minguez-Alarcon, del seu Departament de Salut Ambiental, que ha analitzat el paper dels disruptors endocrins sobre la fertilitat, així com el Dr. Jorge Chavarro, del Departament de Nutrició, que hi tractarà la importància dels antioxidants, les vitamines i altres suplements nutricionals en pacients tractats per infertilitat, així com de la dieta per a millorar la fertilitat. A la vegada, el Dr. Juan José Espinós, del Departament de Pediatria, Obstetrícia i Ginecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i codirector del simposi, hi presenta un estudi sobre tendències en fertilitat i canvis a l'estil de vida i un segon treball sobre recomanacions nutricionals. També hi participen experts procedents de centres hospitalaris i universitats de l'Estat, com l'Hospital Clínic de Barcelona, la Universitat de Còrdova i la Universitat de Múrcia.
27/11/2019 - Nota de premsa
Destacades investigadores que utilitzen els últims avenços informàtics per a la investigació biomèdica i directives d'empreses i institucions del món de la tecnologia i la biomedicina exposaran els propers 28 i 29 de novembre a Barcelona els darrers progressos en aquest camp de recerca i debatran sobre els reptes més immediats. La trobada tindrà lloc en el marc de la primera edició de la conferència Advances in Computational Biology (AdvCompBio), que reunirà al voltant de 200 assistents a l'auditori de la Pedrera de Barcelona. En aquesta conferència, totes les ponents són dones, tot i que les sessions estaran obertes a tothom. AdvCompBio és primordialment una trobada científica internacional d'alt nivell, destinada a debatre les últimes tecnologies d'intel·ligència artificial (IA) i big data en biologia computacional, promoure l'intercanvi d'experiències i crear xarxes de col·laboració.
13/11/2019 - Nota de premsa
1 de cada 4 casos d'hemorràgia subaracnoidal, o aneurisma cerebral, es diagnostica malament, segons un estudi amb més de 400 pacients realitzat per metges de l'Hospital del Mar i investigadors de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM), que acaba de publicar la revista Stroke. L'hemorràgia subaracnoidal és una patologia cerebrovascular greu, amb una elevada mortalitat i gran probabilitat de deixar seqüeles, a la qual, la rapidesa en el diagnòstic pot suposar la diferència entre un bon i un mal pronòstic per al pacient. Aquest estudi és el primer del seu tipus publicat en els darrers 15 anys al món i el primer a l'Estat. Els principals símptomes d'aquesta patologia són un mal de cap sobtat i de gran intensitat, que sovint es pot confondre amb una migranya, així com rigidesa a la zona cervical del coll. De fet, aquest i la contractura cervical són els diagnòstics que més sovint reben els pacients amb un diagnòstic inicial incorrecte.
Més informació "1 de cada 4 casos de trencament d’aneurisma cerebral es confon amb una migranya"
06/11/2019 - Nota de premsa
Al llarg de les últimes dècades, diverses recerques científiques han estudiat l'impacte de la contaminació atmosfèrica sobre les capacitats cognitives infantils. Tot i això, els estudis sobre els canvis que podria provocar en el cervell en creixement encara son escassos. Ara, una recerca liderada per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per "la Caixa", en la que hi ha participat el Dr. Jesús Pujol, director de recerca de la Unitat de Ressonància Magnètica de l'Hospital del Mar, investigador de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) i responsable de realitzar les ressonàncies magnètiques, revela un vincle entre la contaminació atmosfèrica i modificacions en el cos callós , una zona del cervell l'alteració del qual es relaciona amb trastorns del neurodesenvolupament com el de Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat (TDAH) i el de l'Espectre Autista (TEA). L'estudi s'ha publicat en el marc del projecte BREATHE, les troballes prèvies del qual ja apuntaven a l'existència d'efectes perjudicials de la contaminació de l'aire sobre les funcions cognitives de nens i nenes en edat escolar i també a canvis funcionals en aquest òrgan .
29/10/2019 - Nota de premsa
Els alts nivells de soroll ambiental als quals estem sotmesos a les grans ciutats poden incrementar el nivell de gravetat, així com les seqüeles, en cas de patir un ictus isquèmic. En concret, investigadors de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) i metges de l'Hospital del Mar, de forma conjunta amb investigadors de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), del CIBER en Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP) i de la Universitat de Brown, als Estats Units, xifren aquest increment del risc en el 30% per a les persones que viuen a zones més sorolloses. Per contra, viure a prop de zones verdes fa caure aquest risc fins a un 25%. És la primera vegada que s'analitzen aquests factors en relació amb la gravetat de l'ictus. L'estudi el publica la revista Environmental Research.
Més informació "Viure a una zona sorollosa incrementa el risc de patir un ictus més greu"
Servei de Comunicació:
Marta Calsina Freixas(ELIMINAR)
Tel:
(+34) 93 316 06 80
Doctor Aiguader, 88
08226 Barcelona
© Institut Hospital del Mar
d'Investigacions MèdiquesAvís Legal i Política de Privacitat | Política de cookies | Mapa web | Accessibilitat | Adreça / Accessos | Contacte
