09/09/2011 - Nota de premsa
Cada any es diagnostiquen entre 16.000 i 17.000 nous casos de càncer de mama a l’Estat espanyol, dels quals un 20% pertanyen a l’anomenat ‘triple negatiu’, el subtipus de càncer més agressiu i que afecta a dones més joves.
Investigadors del Servei d’Oncologia de l’Hospital del Mar i del Programa de Recerca en Càncer del seu Institut de Recerca, l’IMIM, han confirmat el valor pronòstic d’una nova diana terapéutica, la proteïna PARP1, en pacients amb càncer de mama. Aquesta troballa, publicada avui a Annals of Oncology, s’ha fet amb la col·laboració de la Fundación Jiménez-Díaz de Madrid i de l'Hospital Clínico de Valencia. La importància d’aquesta proteïna PARP1 rau en què es troba en major quantitat en aquells tumors de mama de mal pronòstic, en general i, especialment, en els tumors que s’anomenen ‘triple negatius’, el subtipus de càncer amb majors taxes de recaiguda i mortalitat, especialment, entre les dones més joves i per el que no existeixen teràpies especifiques i dirigides.
PARP1, Una diana terapèutica esperançadora
L’equip d’investigadors, liderat pel Dr. Joan Albanell, Cap de Servei d’Oncologia de l’Hospital del Mar i Director del Programa de Recerca en Càncer de l’IMIM (Institut de Recerca de l’Hospital del Mar) ha estudiat, per primera vegada, les implicacions de la proteïna PARP1 en mostres humanes per conèixer el seu valor pronòstic real en el comportament i evolució de les pacients amb càncer de mama. L’estudi ha evidenciat que les dones que tenen tumors amb una quantitat de PARP-1 superior a la mitjana tenen pitjor pronòstic i això succeeix sobretot en els tumors triple negatius. “La troballa més important de l’estudi ha estat determinar que la sobreexpressió d’aquesta proteïna -PARP1- és un factor pronòstic independent i es correlaciona amb la supervivència de les malaltes”, explica el Dr. Joan Albanell, responsable d’aquest estudi. I ens aclareix: ”per tant, a més presència a PARP1 pitjor pronòstic i probablement pitjor resposta als tractaments antitumorals utilitzats”, i segueix: “Segons aquest estudi, la proteína PARP1 ens podria servir d’indicador de resposta al tractament existent. És a dir, els resultats obtinguts fins el moment actual ens permeten formular la hipòtesi de què la PARP1 ens permetria seleccionar les malaltes que es beneficiarien del tractament quimioteràpic combinat amb inhibidors de PARP, en base a la quantitat de proteïna PARP1 que presentessin”, concreta el Dr. Albanell.
Avui en dia ja existeixen inhibidors de la PARP que s’utilitzen a nivell experimental per a treballs de recerca i en assajos clínics amb resultats prometedors però encara no suficients per aplicar-los directament a la clínica. “Són inhibidors inespecífics de la família de proteïnes PARP. Ens cal trobar inhibidors selectius de PARP1 per aconseguir una inhibició més selectiva, menys tòxica i poder dissenyar assajos clínics que puguin aportar dades reals de resposta al tractament. Això permetria avançar en el tractament del càncer de mama, sobretot del subtipus triple negatiu, que a dia d’avui és orfe de tractaments específics i dirigits que permetin màxima eficàcia amb mínima toxicitat”, conclou el Dr. Albanell.
El cáncer de mama triple negatiu: el gran repte d’aquesta dècada pels oncòlegs
El càncer de mama triple negatiu (Receptor Estrogen Negatiu, Receptor de Progesterona Negatiu i HER2 Negatiu) és una varietat de càncer de mama amb característiques clíniques i patològiques peculiars que representa un problema clínic rellevant ja que afecta un 20% de les dones amb càncer de mama, especialment, les més joves. El càncer ‘triple negatiu’ s’associa a mutacions del gen que predisposa al càncer de mama hereditari i se sol diagnosticar en fases avançades ja que és difícilment detectable en fases inicials, de manera que els programes de cribratge són menys eficaços amb aquest tipus de tumors.
Un altre problema dels tumors ‘triple negatius’ és l’absència de receptors hormonals (Receptor Estrogen i Receptor Progesterona) i del biomarcador HER2, això fa que no es puguin aplicar teràpies contra aquests receptors (teràpia hormonal o teràpia anti-HER2), de manera que la base per el tractament d’aquestes pacients és únicament la quimioteràpia. Per a la majoria de les pacients, el tractament amb poliquimioteràpia citotòxica és ineficaç i comporta toxicitat.
Davant d’aquest escenari, oncòlegs de l’Hospital del Mar i investigadors del seu institut de recerca, l’IMIM, tenen tots els seus esforços focalitzats en aquest subtipus de càncer de mama i fruit d’aquesta línia de recerca s’emmarquen els resultats d’aquest estudi. També en aquesta direcció, a finals de l’any 2010, l’Hospital del Mar va signar un acord amb el CRG (Centre de Regulació Genòmica) i van iniciar, junt amb Roche Diagnostics, un ambiciós projecte per identificar noves dianes terapèutiques i biomarcadors de predicció de l’evolució clínica d’aquest subtipus de càncer.
Sobre la Unitat Funcional de Patologia Mamària a l’Hospital del Mar
L’Hospital del Mar va ser un dels primers centres de Catalunya en crear una Unitat que comprèn des del diagnòstic precoç –amb el programa més consolidat i amb més anys de registre- fins a la reconstrucció mamària després d’una intervenció per càncer de mama. La Unitat reuneix tots els especialistes implicats en el diagnòstic –radiòlegs, ginecòlegs i patòlegs- en el tractament quirúrgic i oncològic, en la rehabilitació, infermeres gestores de casos i un important programa d’investigació. La recerca que s’hi desenvolupa és pionera en àmbits com la detecció de marcadors de resposta al tractament i té com a objectiu optimitzar els tractaments des de l’inici, per evitar així els tractaments ineficaços amb múltiples efectes secundaris i avançar cada dia més cap als tractaments denominats “a la carta” que comporten una medicina personalitzada d’alta qualitat tècnica i humana.
© Institut Hospital del Mar
d'Investigacions MèdiquesAvís Legal i Política de Privacitat | Política de cookies | Mapa web | Accessibilitat | Adreça / Accessos | Contacte
