Notícies

31/05/2011 - Nota de premsa

Oncòlegs de l’Hospital del Mar presenten la identificació d’un gen que pot canviar el tractament d’alguns tumors

ASCO Annual Meeting 2011, Chicago, del 3 al 7 de juny: els avenços en càncer que marcaran el full de ruta a seguir durant el proper any

Experts de l’Hospital del Mar i de l'IMIM identifiquen, per primera vegada, l’alteració del gen ALK en tumors genitourinaris i neuroendocrins. Aquestes alteracions, tot i poc freqüents en el seu conjunt, tenen gran rellevància doncs, ja està ben descrita l’alteració d’ALK en un subgrup de tumors pulmonars i existeix una teràpia específica per aquests tumors. Aquestes dades i altres, seran presentades a l’ASCO 2011, reconegut com el congrés de referència de l’especialitat, i poden suposar un gran canvi en l’orientació d’aquests tumors, doncs es planteja una nova opció terapèutica pel seu tractament i dins d’un horitzó proper. L’ASCO, en l’àmbit del càncer, suposa el punt de referència i de trobada de tots els aspectes diagnòstics, terapèutics i de recerca en càncer que marcaran la tendència i la línia a seguir pels experts el següent any i determina aquelles qüestions realment rellevants per a canviar el rumb de la malaltia.

A dia d’avui és indiscutible la importància de la presència d’alteracions en el gen ALK (Anaplastic lymphoma kinase) en el desenvolupament d’alguns tumors sòlids, com el càncer de pulmó. Des què es va introduir la cerca sistemàtica d’alteracions en ALK en els tumors pulmonars, s’ha pogut fer un nou abordatge terapèutic amb fàrmacs inhibidors ALK i aquestes alteracions, de fet, actuen com un marcador de resposta a aquest fàrmac. En els estudis realitzats a l’Hospital del Mar i a l’IMIM, Institut de Recerca de l’Hospital del Mar, s’ha identificat, per primera vegada, que aquestes alteracions genètiques, no són específiques només del càncer de pulmó, sinó que, també es troben en altres tumors, com els urotelials o els tumors neuroendocrins. “Amb la introducció de la genòmica, els avenços en oncologia que cal esperar durant el segle XXI ja no inclouen solucions del tot o res”, explica el Dr. Joaquim Bellmunt, cap de Secció de Tumors Sòlids del Servei d’Oncologia de l’Hospital del Mar, “sinó solucions que permetin desxifrar aquelles peces del puzzle que ens subagrupin els pacients de manera que se’ls pugui aplicar teràpies molt especifiques i dirigides, sobretot a aquells subgrups que marquin la diferència dins d’un tumor”, apunta Bellmunt. En el cas concret d’aquesta troballa, hi ha un clar avantatge, tal i com ens explica la Dra. Clara Montagut, signant de la comunicació d’ALK i és que “ja existeixen fàrmacs inhibidors d’ALK en fases molt avançades i que donen resultats espectaculars en càncer de pulmó. És esperable doncs que es puguin començar a aplicar inhibidors d’ALK ben aviat en altres tumors sense necessitat de passar per tot el procés previ de desenvolupament d’un fàrmac”.

Marcadors de mal pronòstics i efectes col·laterals de tractaments oncològics, altres comunicacions destacades

A banda d’aquestes comunicacions entorn del gen ALK, es presentaran altres resultats de recerca. El Dr. Bellmunt conjuntament amb altres experts internacionals presentarà un nou marcador, en aquest cas, de mal pronòstic per a carcinomes urotelials. Aquest marcador (1q23.3) es tracta d’una àrea de la informació genètica on hi ha més material genètic del que seria normal. Els pacients que presenten un tumor d’aquestes característiques i tenen aquesta alteració genètica, presenten molt pitjor pronòstic i redueixen a menys de la meitat la seva supervivència. “Conèixer el màxim d’aquestes variacions genètiques és fonamental per poder fer un abordatge més personalitzat de la malaltia i permet, sobretot, modular i adequar els esforços terapèutics a la realitat de cada cas, tant en l'ús de diferents fàrmacs i l’òptim direccionament de noves dianes moleculars en l'atac de la cèl·lula cancerosa, com en la valoració del risc-benefici”, explica el Dr. Joaquim Bellmunt.

Tot l’equip del Servei d’Oncologia de l’Hospital del Mar i del Programa de recerca en càncer de l’IMIM, focalitza els seus esforços en millorar el tractament del càncer, contribuir a la creació de nous medicaments i definir estratègies terapèutiques, utilitzar tots els recursos terapèutics existents per dissenyar les millors combinacions que optimitzin aquests tractaments, tenint sempre en compte els efectes secundaris i col·laterals d’aquests tractament, com neutralitzar-los o minimitzar-los. En aquest sentit, una altra de les línies de la recerca en càncer i una de les comunicacions d’aquest equip en el congrés és la prevenció de la pèrdua de densitat òssia en les pacients en les que se’ls hi administra determinats tractaments. Aquest és el cas d’un fàrmac usat en el càncer de mama, els inhibidors de l’aromatasa, que propicia aquesta pèrdua de densitat en dones que prèviament no patien osteoporosi. Prevenir els efectes d’aquesta pèrdua de densitat òssia és fonamental, doncs les conseqüències d’aquesta “osteoporosi adquirida” poden tenir greus conseqüències com fractures, esclafaments vertebrals, etc. i per tant cal tenir-les molt en compte. L’estudi, que signa la Dra. Sonia Servitja, determina que aquelles pacients que inicien tractament amb inhibidors de l’aromatasa i que parteixen de nivells baixos de vitamina D i no els normalitzen amb suplementació extra d’aquesta vitamina, presenten major pèrdua de massa òssia que aquelles pacients que assoleixen nivells òptims (>40ng/ml) de vitamina D. “Administrar, doncs, vitamina D en aquestes pacients des d’un inici preveu aquesta pèrdua de densitat i es minimitza el risc de fractura i alhora la necessitat d’ administrar tractaments més costosos com els bifosfonats, que quedarien reservats per aquelles pacients que des d’un inici ja presentessin osteoporosi”, explica la Dra. Servitja.

Totes les notícies