Hospital del Mar Research Institute Hospital del Mar Research Institute

Notícies / Nota de premsa

  • 13/11/2014 - Nota de premsa

    Mutacions genètiques que inactiven la funció d'un gen, redueixen un 50% el risc d'infart

    Un estudi del consorci internacional The Myocardial Infarction Genetics (MIGen) en el qual han participat investigadors de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM), ha analitzat les característiques genètiques de més de 110.000 persones i ha identificat per primera vegada 15 mutacions en el gen NPC1L1. La presència de qualsevol d'aquestes mutacions s'ha associat a una reducció dels nivells de colesterol LDL o "colesterol dolent" a més de protegir contra el risc de patir un infart agut de miocardi. Els resultats es publiquen en línia a la prestigiosa revista The New England Journal of Medicine.

    Més informació "Mutacions genètiques que inactiven la funció d'un gen, redueixen un 50% el risc d'infart"

  • 10 de novembre de 2014 - Nota de premsa

    A la recerca d’una integració més eficient del big data en la medicina

    Els propers 11 i 12 de novembre bioinformàtics, investigadors i professionals de la biomedicina i de la informàtica es reuniran a CaixaForum Barcelona, per discutir sobre els reptes i les oportunitats de les dades massives (big data) en biomedicina, convocats per B•Debate, la iniciativa de Biocat i l’Obra Social “la Caixa” per a promoure el debat científic. Les sessions del dia 11 són debats a porta tancada dels experts convidats i el dimecres 12 se celebrarà un simposi obert a tota la comunitat científica En aquesta ocasió, el partner científic de B•Debate és Bioinformatics Barcelona (BIB), iniciativa aliança de recent creació que reuneix més de 40 entitats entre universitats, centres de recerca, grans infraestructures, empreses i els hospitals més importants del país. En conjunt, BIB aglutina uns 800 investigadors en bioinformàtica i altres camps científics relacionats amb aquesta disciplina. BIB facilita iniciatives en la formació, recerca multidisciplinar, transferència de coneixements i tecnologies i projectes de col·laboració en l’àmbit de la bioinformàtica.

    Més informació "A la recerca d’una integració més eficient del big data en la medicina"

  • 06/11/2014 - Nota de premsa

    Un terç de la població té una mutació genètica que dobla el risc de patir fibril·lació auricular

    Després de comparar les dades de 257 pacients amb FA i 379 persones sanes, s'ha vist que les dues variants són presents en el 30% de la població i que les persones que tenen la variant del gen PITX2 tenen el doble de risc de patir FA que una persona sense aquesta característica genètica, mentre que els individus que tenen la variant del gen ZFHX3 posseeixen un 20% més de risc. L'estudi liderat per investigadors de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) en col·laboració amb altres centres hospitalaris evidència, a més, que un 14% dels casos de FA està relacionat amb la variant del gen PITX2, la més greu, i que un 5% correspon a la variació del gen ZFHX3.

    Més informació "Un terç de la població té una mutació genètica que dobla el risc de patir fibril·lació auricular"

  • 14/10/2013 - Nota de premsa

    Els Serveis Cientificotècnics de l’IMIM obtenen la Certificació del sistema de Gestió de la Qualitat segons la norma ISO 9001:2008

    Els Serveis Cientificotècnics (SCT) de l’IMIM estan dividits en tres àrees de servei: - Serveis interns: Assessorament en Metodologia i Bioestadística (AMIB), Criopreservació, Esterilització, Servei de Cultius i Manteniment del banc de línies cel·lulars - Laboratoris i Àrees d’utilització comuna: Histologia, Instal·lació Radioactiva, Microscòpia, Laboratori de revelat, Laboratoris de Cultius cel·lulars i Laboratoris de biocontenció de nivell II. - Serveis Interns i Externs: Servei d’Anàlisi de Microarrays (SAM) i Biobanc (MARBiobanc) que ja disposava de la certificació ISO des de l’any 2012. L’obtenció d’aquesta certificació ha estat possible gràcies a l’esforç i la dedicació dels professionals al càrrec de cada un dels serveis i dóna una garantia de qualitat als serveis que s’ofereixen. Al mateix temps garanteix un seguiment dels processos que s’hi desenvolupen per tal d’intentar donar cada vegada més un millor servei de suport a la recerca i als investigadors (cercle de la millora continua).

    Més informació "Els Serveis Cientificotècnics de l’IMIM obtenen la Certificació del sistema de Gestió de la Qualitat segons la norma ISO 9001:2008"

  • 06/10/2014 - Nota de premsa

    Comença UniverSal, un projecte que estudiarà la salut dels joves universitaris

    UniverSal (Universitat i Salut Mental) és un projecte multicèntric coordinat a nivell estatal per l’IMIM (Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques) que té per objectiu identificar factors associats al benestar psicològic i a la salut mental en els joves que inicien aquest any els estudis universitaris, a més d’identificar aquells factors que promouen la salut mental o que la posen en risc. En el projecte hi participen universitats de 5 comunitats autònomes diferents (Universitat Pompeu Fabra, Universitat de Cadis, Universitat de les Illes Balears, Universitat del País Basc i Universitat Miguel Hernández) i es convidarà a participar a uns 25.000 estudiants. Aquest estudi, que tindrà una durada de 3 anys, forma part d'una iniciativa internacional desenvolupada conjuntament amb EUA i Bèlgica, i es realitzarà en altres països representats al consorci World Mental Health Surveys.

    Més informació "Comença UniverSal, un projecte que estudiarà la salut dels joves universitaris"

  • 17/09/2014 - Nota de premsa

    Parts del genoma sense funció coneguda podrien tenir un paper clau en la formació de noves proteïnes

    Investigadors del Programa de Recerca en Informàtica Biomèdica de l’IMIM (Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques) i de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) acaben de publicar un estudi a eLife que posa en evidència que l’ARN anomenat no codificant (IncRNA) té un paper important en l’evolució de noves proteïnes que podrien tenir importants funcions cel.lulars encara per descobrir. Els ribosomes fabriquen proteïnes a partir de les instruccions que hi ha a la molècula d’ARN. No obstant, només un 2% del genoma humà és ARN que té informació per a la síntesi de proteïnes, o sigui és codificant. Altres parts del genoma que es transcriuen, podrien ser “soroll evolutiu”, és a dir, parts de l’ADN que es copien a l’atzar a ARN però sense una funció biològica concreta. Ara, una nova tècnica de seqüenciació ha revelat que molts d’aquests transcrits (lncRNA) també es podrien traduir en proteïnes, el que està sent objecte d’un intens debat.

    Més informació "Parts del genoma sense funció coneguda podrien tenir un paper clau en la formació de noves proteïnes"

  • 09/09/2014 - Nota de premsa

    L’impacte econòmic dels trastorns cerebrals a Espanya equival al 8% del PIB

    Els trastorns mentals i les malalties cerebrals representen una alta càrrega a Europa i a tot el món. Investigadors de l’IMIM (Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques) acaben de publicar a la revista PLOS ONE els resultats d’un estudi que estima que el cost dels trastorns cerebrals a Espanya és de 84 mil milions d’euros/any, dada que supera la despesa pública en sanitat a Espanya, que va ser de 73 mil milions d’euros l’any 2012.  Quan es parla de cost d’una malaltia es comptabilitza no només el cost directe sanitari -recursos emprats a l’atenció primària, especialitzada, hospitalitzacions, medicacions, programes preventius, etc.- sinó també els costos directes no mèdics d’aquests trastorns i malalties –per exemple els cost dels cuidadors- i els costos indirectes o pèrdues potencials de productivitat per mort, incapacitat permanent o temporal, oci perdut o disminuït, etc. L’estudi ha analitzat un grup de dinou trastorns i malalties cerebrals que engloba malalties neurològiques –demència, epilèpsia, mal de cap, esclerosi múltiple, malaltia de Parkinson, accidents cerebrovasculars i malalties neuromusculars- i mentals -trastorns d’ansietat, trastorns de l’estat d’ànim i trastorns psicòtics- per fer una estimació global i individual del seu impacte.

    Més informació "L’impacte econòmic dels trastorns cerebrals a Espanya equival al 8% del PIB"

  • 02/08/2014 - Nota de premsa

    Existeixen marcades diferències geogràfiques i entre sexes en la incidència, mortalitat i letalitat de l'infart agut de miocardi (IAM) en sis regions d'Europa (nota ESC)

    El grup de Epidemiologia i Genètica Cardiovascular de l’IMIM ha presentat al Congrés de la Societat Europea de Cardiologia ESC-2014 celebrat a Barcelona, l’estudi AMITIÉ (Acute Myocardial Infarction Trends In Europe), promogut i liderat per Dr. Jaume Marrugat, en el que s’han determinat i comparat les tendències dels darrers 30 anys en la incidència, mortalitat i letalitat de l'infart agut de miocardi (IAM) en pacients entre 35 i 74 anys a partir dels registres de sis regions europees (Finlàndia, nord d'Estònia, sud d'Alemanya, sud de França, nord d'Itàlia i nord-est d'Espanya) en el període comprès entre 1985 i 2010. La Dra. Irene Román, que ha estat finalista del premi Young Investigator Award – Population Sciences del congrés ESC 2014, explica que tot i que de forma general han disminuït les taxes d'incidència i mortalitat, probablement a causa de les millores en prevenció primària i secundària, aquest treball ha evidenciat grans diferències entre regions d'Europa, així com entre sexes dins de la mateixa regió. En concret, a la letalitat a 28 dies prehospitalària és on s'observen les majors diferències.

    Més informació "Existeixen marcades diferències geogràfiques i entre sexes en la incidència, mortalitat i letalitat de l'infart agut de miocardi (IAM) en sis regions d'Europa (nota ESC)"

  • 28/07/2014 - Nota de premsa

    Investigadors del Projecte REDUCE presenten una nova intervenció grupal per prevenir i disminuir el risc d’Hepatitis C entre les usuàries de drogues

    En el marc del dia mundial de l’hepatitis, es presenta el Manual de l’Intervenció grupal “REDUCE” dirigit a tots els professionals de l’àmbit de les drogodependències. L’objectiu és prevenir i disminuir el risc d’infecció pel virus de l’hepatitis C en usuàries de drogues. Al llarg de dos anys el grup d’investigadors del Projecte REDUCE ha desenvolupat una nova intervenció grupal que per primera vegada va dirigida a dones. En casos com aquests, les dones tenen factors de risc diferents i és important tenir-los en compte. Aquesta nova intervenció grupal es publica en un llibre per tal de facilitar-ne l’aplicació. Ha estat finançat per la UE i coordinat per la Dra. Marta Torrens, coordinadora del grup de recerca en Addiccions de l’IMIM (Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques) i cap del Programa d’Addiccions de l’Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions (INAD) del Parc de Salut Mar.

    Més informació "Investigadors del Projecte REDUCE presenten una nova intervenció grupal per prevenir i disminuir el risc d’Hepatitis C entre les usuàries de drogues"

  • 21/07/2014 - Nota de premsa

    Identificats prop de 200 gens que han evolucionat més ràpid en els humans que en altres primats

    Un estudi realitzat per investigadors del Programa de recerca en Informàtica Biomèdica (GRIB) de l’IMIM (Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), ha utilitzat noves dades genètiques humanes per conèixer més sobre les mutacions que podrien haver conferit un avantatge selectiu als essers humans, en els darrers 5 milions d’anys d’evolució. Això permet als investigadors obtenir una nova visió de l’evolució humana. La disponibilitat de les variants genètiques d'un gran nombre de persones, a través d'iniciatives com el Projecte 1000 Genomes, no només és útil per comprendre la base genètica de les malalties, sinó també per investigar sobre l'evolució humana. Segons Mar Albà, professora ICREA i coordinadora del grup de recerca en Genòmica Evolutiva de l’IMIM “Aquesta variació ens dóna una mesura de la proporció de canvis d'aminoàcids que una proteïna típicament té mentre conserva la seva funció. Un cop tenim aquest valor, podem contar les diferències amb la proteïna ancestral d’humans i ximpanzés i, si trobem que hi ha hagut més canvis dels esperats, és perquè la funció de la proteïna possiblement ha canviat durant l’evolució dels humans”.

    Més informació "Identificats prop de 200 gens que han evolucionat més ràpid en els humans que en altres primats"

Contacte

Servei de Comunicació:
Marta Calsina Freixas(ELIMINAR)

Tel:
(+34) 93 316 06 80

Doctor Aiguader, 88
08226 Barcelona

© Institut Hospital del Mar
d'Investigacions Mèdiques
Avís Legal i Política de Privacitat | Política de cookies | Mapa web | Accessibilitat | Adreça / Accessos | Contacte