17/01/2017 - Informació general
Del 17 al 19 de gener tindrà lloc a Amsterdam el kick-off meeting del projecte ESCAPE-NET (European Sudden Cardiac Arrest network: towards Prevention, Education and New Treatment), un projecte del programa Horizon 2020 de la Unió Europea, de l'àrea de Medicina Personalitzada i dins l'àmbit de l’aturada cardíaca sobtada. El projecte està coordinat per l’Academisch Medisch Centrum de la Universitat d’ Amsterdam i hi participen un total de 16 equips científics de tot Europa, entre ells el grup de recerca en Farmacologia de Sistemes del Programa d’Informàtica Biomèdica de l’IMIM i UPF coordinat pel Dr. Jordi Mestres. Aquest grup aportarà al projecte la seva experiència i expertesa en el camp de la predicció del mecanisme d’acció i la seguretat de fàrmacs i participarà en el desenvolupament d’una puntuació de risc d'aturada cardíaca sobtada personalitzada a partir de l’anàlisi individual de quimio i biomarcadors associats a l’arítmia cardíaca. L'aturada cardíaca sobtada es la causa del 20% de les morts a Europa, actualment les taxes de supervivència són només d’entre el 5 i el 20%, per tant hi ha una gran necessitat de millorar la prevenció i el seu tractament. Fins ara aquests esforços s’han vist obstaculitzats per la manca de grans cohorts de pacients amb informació detallada d’aquesta malaltia.
16/01/2017 - Acte
El proper dia 18 de gener es portarà a terme el primer cafè científic del cicle Un Mar de Ciència que organitza l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques en col·laboració amb Biblioteques de Barcelona. Amb el títol “Menjar pensant en el cervell”, es parlarà de l’impacte que té la dieta en la nostra capacitat d’aprenentatge, en la memòria, en la capacitat de prendre decisions, i fins i tot, en el desenvolupament de determinades malalties cerebrovasculars. Aquest és el primer dels cafès científics programats a la ciutat de Barcelona i inicia una programació mensual de cafès que tractaran temes de salut rellevants i d’actualitat com la immunologia del càncer, la dieta mediterrània, la depressió i els seus signes d’alarma, etc. Tots els cafès són gratuïts i oberts al públic general i es portaran a terme a diferents biblioteques de Barcelona, en especial, en aquelles que formen part de la zona de referència de l’Hospital del Mar, és a dir, les que pertanyen als districtes de Ciutat Vella i Sant Martí.
Més informació ""Un Mar de Ciència", una nova iniciativa per apropar la ciència a la ciutadania"
12/01/2017 - Nota de premsa
Aproximadament el 15% dels europeus entre 18 i 65 anys que van presentar algun episodi de discapacitat parcial o total durant l'últim mes va manifestar patir dolor crònic. És la principal causa i l'única que mantenen en comú les tres regions del macroestudi que publica aquest mes la revista Gaceta Sanitaria. El treball, realitzat per investigadors de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM), ha analitzat la influència de nou trastorns físics i mentals en la discapacitat de la població adulta europea, a partir de les dades de 13.666 europeus de 18 a 64 anys que han participat en la Iniciativa Mundial d'Enquestes per a la Salut Mental. El treball va consistir en recollir, mitjançant l'ús d'una metodologia comuna, dades referents a diferents trastorns mentals i físics que patien els participants en l'estudi a més del número de dies de discapacitat total i parcial associats. Es van analitzar aquestes dades i van comparar la prevalença dels trastorns i els dies de discapacitat associada. El treball es va realitzar en 10 països europeus que es van agrupar en tres regions diferents: Centre-Oest (Bèlgica, França, Alemanya, Holanda i Irlanda del Nord), Sud (Portugal, Espanya i Itàlia) i Centre-Est d'Europa (Bulgària i Romania).
Més informació "El dolor crònic és la causa més comuna de discapacitat a Europa"
21/12/2016 - Nota de premsa
Avui es publiquen a la revista Circulation:Cardiovascular Genetics els resultats de l'estudi clínic GERA "Clinical Utility of Multi-marker Genetic Risk scores for Prediction of Incident Coronary Heart Disease", realitzat per la Divisió d'Investigació Kaiser Permanent; la companyia Gendiag / Ferrer in Code; i el Grup de recerca en Epidemiologia i Genètica Cardiovascular de l'IMIM de Barcelona (Institut Hospital del Mar de Investigacions Mèdiques). El desenvolupament del test s'ha finançat per ACCIO i CDTI) mitjançant una ajuda pública per promoure la col·laboració publicoprivada en innovació. L'estudi clínic epidemiològic ha validat un test genètic a partir de l'estudi i seguiment, durant 6 anys, d'una població de 52.000 pacients d'entre 30-74 anys amb diferents graus de Risc Cardiovascular (RCV: baix, moderat o alt). És el treball desenvolupat amb major nombre de casos publicat a la literatura mèdica-científica en aquest camp.
Més informació "La càrrega genètica pot doblar el risc de patir un infart de miocardi"
19/12/2016 - Nota de premsa
Un estudi dirigit per investigadors de la UAB i de l’IMIM mostra per primer cop com la maternitat provoca alteracions duradores en l’estructura del cervell, probablement adreçades a millorar la capacitat de la mare per protegir i relacionarse amb el nadó. La recerca es publica a Nature Neuroscience. L’embaràs implica canvis hormonals radicals i adaptacions biològiques, però els efectes en el cervell són encara desconeguts. Per primer vegada, un equip d’investigadors ha dut a terme un estudi que compara l’estructura del cervell de les dones abans i després del seu primer embaràs. La recerca és la primera en mostrar que l’embaràs implica canvis que es mantenen a llarg termini –almenys fins a dos anys després del part– en la morfologia del cervell de la mare. Mitjançant l’anàlisi d’imatges de ressonància magnètica, els científics han observat com en les dones que han viscut el seu primer embaràs es redueix el volum de la matèria gris en regions implicades en les relacions socials. Part d’aquestes regions s’activen quan la dona observa la imatge del seu nadó, de manera que “probablement els canvis corresponen a una especialització del cervell per encarar els reptes que suposa la maternitat” postula l’investigador de la UAB i de l’IMIM i director del grup que ha dut a terme l’estudi, Òscar Vilarroya.
14/12/2016 - Nota de premsa
Un grup d’investigadors del Servei de Neurologia de l’Hospital del Mar de Barcelona i del Grup de Recerca Neurovascular de l’IMIM (Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques), liderat pel Dr. Jaume Roquer i el Dr. Jordi Jiménez-Conde, ha dut a terme un estudi per determinar l’edat biològica de més de 120 subjectes, entre el grup control i el grup de pacients amb ictus isquèmic. L’estudi ha descobert per primera vegada que l’edat biològica dels pacients que han tingut un ictus isquèmic és més alta que la seva edat cronològica, especialment en els afectats més joves. Les troballes han estat publicades a la revista Aging. Aquesta descoberta pot tenir clares implicacions en les mesures de prevenció de l’ictus. L’accident cerebrovascular isquèmic, també anomenat ictus isquèmic, es produeix quan el flux sanguini que rep el cervell es redueix de forma brusca. Presenta una elevada mortalitat i discapacitat a llarg termini, i entre els seus factors de risc hi ha interaccions ambientals, genètiques i sistèmiques. “Tot i que es tracta d’una patologia amb una forta associació a l’edat, un 15% dels afectats són persones menors de 50 anys. Ens hem qüestionat si els pacients que tenen un ictus estaven prèviament més envellits en comparació amb els pacients sans de la mateixa edat, amb el propòsit de descobrir si l’acceleració de la senectut biològica podria constituir un factor de risc més vinculat a patir aquesta malaltia que la mateixa edat cronològica”, explica el Dr. Jiménez-Conde, responsable d’aquest estudi.
14/12/2016 - Nota de premsa
Científics espanyols han aconseguit seqüenciar el genoma del linx ibèric (Lynx pardinus), un dels felins en major perill d'extinció, i han constatat l' "extrema erosió" que pateix en el seu ADN. El del linx ibèric és un dels genomes amb menor diversitat genètica, fins i tot inferior al d'altres mamífers amenaçats, com el guepard o el dimoni de Tasmània, o d'aus, com l'ibis japonès o l'àguila de cua blanca. La investigació, publicada avui a la revista Genome Biology, ha estat coordinada per científics de l'Estació Biològica de Doñana (CSIC) i participada per diversos centres, entre ells l'IMIM. Es tracta del primer genoma de referència d'un mamífer que es genera íntegrament a Espanya. Aquest projecte, finançat per Banc Santander i gestionat per la Fundació General CSIC, ha sumat els esforços de 50 científics pertanyents a grups de recerca de 12 institucions, dues d'elles estrangeres, que cobreixen àrees diverses, com bioinformàtica, genòmica, oncologia, evolució o conservació.
Més informació "Científics espanyols seqüencien el genoma del linx ibèric"
12/12/2016 - Informació institucional
L’IMIM ha aconseguit 24 ajuts en la convocatòria de Projectes de Recerca en Salud (FISos), dada que el situa en el tercer centre millor posicionat de l’Estat Espanyol a nivell de consecució d'aquests ajuts que formen part de l’Acción Estratégica en Salud 2016 (AES2016) de l’Institut de Salut Carlos III (ISCIII). El centre que ha obtingut més ajuts ha estat l’Institut d’Investigació Biomèdiques Agustí Pi i Sunyer (IDIBAPS) amb 31 projectes i el segon la Fundación Pública Andaluza para la gestión de la Investigación en Salud en Sevilla amb 27 projectes. També cal destacar els bons resultats dins les AES2016 de les següents concessions: 1 Projecte en Desenvolupament de Tecnologies en Salut (DTS) dels 27 atorgats; 2 Ajuts Predoctorals (PFIS) dels 27 atorgats, i 1 de Predoctoral Industrial que té una part del programa a realitzar a una empresa i del que només se n’han concedit 13 a tota Espanya; 2 nous investigadors seran finançats per l’ajut Miquel Servet i durant l’any 2017 conviuran a l’IMIM un total de 7 investigadors finançats per ajuts Miquel Servet I i II; 1 Ajut Rio Hortega i una Intensificació, a més de 5 borses de viatges entre Movilidad de profesionales sanitarios e investigadores de SNS (M-BAE) i Movilidad de personal investigador contratado en el marco de la AES (M-AES). La consecució de les ajudes al Desenvolupament de Tecnologies en Salut (DTS) i el Predoctoral Industrial confirmen l’aposta de l’IMIM per la Innovació, i l’èxit general de les convocatòries és un bon símptoma de la salut de la recerca a la nostra Institució.
05/12/206 - Nota de premsa
El passat mes de juny, la prestigiosa revista The Lancet Neurology publicava els resultats de la recerca desenvolupada per investigadors de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) i del Centre de Regulació Genòmica (CRG) proposant que es pot millorar les capacitats i l’autonomia de les persones amb discapacitat intel·lectual i la seva integració en la societat. Després dels avenços aconseguits amb adults joves, és fonamental iniciar una nova fase d’investigació dirigida als nens amb la síndrome de Down, una població que s’espera que obtinguin encara més beneficis d’aquest tractament atesa la major plasticitat del cervell dels infants. A Espanya més de 3 milions i mig de persones pateixen alguna discapacitat intel·lectual que afecta a la seva qualitat de vida i a la de les seves famílies. Sovint s’ha considerat que la síndrome de Down era intractable i la recent proposta d’un tractament ha sacsejat la manera com s’aborda aquesta síndrome per part de la comunitat científica i mèdica. Mitjançant un component present en el te verd, l'epigalocatequina gal·lat, i l'estimulació cognitiva, s’han observat millores en la capacitat intel·lectual i l'autonomia dels adults joves amb Down.
28/11/2016 - Nota de premsa
La revista The Lancet acaba de publicar el que és l’estudi més gran mai realitzat sobre un tema específic de salut i que ha involucrat a l’Organització Mundial de la Salut i a centenars de científics de tot el món, entre els que es troben els investigadors del grup de recerca en Epidemiologia i Genètica Cardiovascular de l’IMIM que han aportat la informació de la base de dades del projecte REGICOR. Les conclusions de l’estudi mostren que actualment hi ha 1.130 milions de persones al món amb pressió arterial alta i que aquesta patologia no està relacionada amb la riquesa, com passava l’any 1975, sinó que és un important problema de salut relacionat amb la pobresa. Els autors diuen que la raó d'aquesta troballa no està clara, però pot estar vinculada a una millor salut en general i l'augment del consum de fruites i verdures. La hipertensió es detecta amb major freqüència i amb anterioritat als països d’ingressos alts, on també es controla millor. Aquests factors poden haver contribuït a contrarestar l'augment de l'obesitat que s’ha observat en els països d’ingressos alts i que és un factor de risc per a la pressió arterial alta.
Més informació "La pressió arterial alta ja afecta a 1.130 milions de persones a tot el món"
Servei de Comunicació:
Marta Calsina Freixas(ELIMINAR)
Tel:
(+34) 93 316 06 80
Doctor Aiguader, 88
08226 Barcelona
© Institut Hospital del Mar
d'Investigacions MèdiquesAvís Legal i Política de Privacitat | Política de cookies | Mapa web | Accessibilitat | Adreça / Accessos | Contacte
