26/04/2018 - Informació institucional
El projecte Self-monitoring and psychoeducation in bipolar patients with a smartphone application (SIMPLe), una aplicació per contribuir a la teràpia psicoeducativa dels pacients amb trastorn bipolar, ha guanyat el Premi Hestia 2018 a l'Excel·lència en Investigació sociosanitària i en salut mental en la categoria de Millor projecte Realitzat o Treball Publicat. El projecte està coordinat pel Dr. Francesc Colom, investigador de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) i psicòleg de l'Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions de l'Hospital del Mar i el Dr. Diego Hidalgo-Mazzei, investigador de l'IDIBAPS. "El projecte simple té com a objectiu estudiar la utilitat dels telèfons mòbils intel·ligents o smartphones en el seguiment de pacients diagnosticats de trastorn bipolar, proporcionant-los una eina complementària al seu seguiment mèdic usual", assenyala Hidalgo-Mazzei, investigador de la Unitat de Trastorns Bipolars de l'Institut de Neurociències de l'Hospital Clínic de Barcelona i IDIBAPS. La versió de l'app, que porta el mateix nom, ofereix a partir del registre diari de l'estat d'ànim, missatges psicoeducatius personalitzats per ajudar a mantenir l'estabilitat. Funciona a través d'una interfície consistent en uns senzills tests que pretenen incorporar-se a la rutina diària dels pacients amb la mínima interferència possible.
Més informació "El projecte SIMPLe guanya el Premi Hestia 2018"
25/04/2018 - Nota de premsa
El risc de morir després de patir un ictus isquèmic es multiplica si la nostra edat biològica, que ve marcada pels hàbits de vida o el lloc de residència, entre altres factors, és superior a la nostra edat cronològica, marcada per la data de naixement. Així ho destaca un estudi d'investigadors del Grup de recerca Neurovascular de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM). Segons els resultats obtinguts, cada any d'edat biològica acumulat per sobre de l'edat cronològica, augmenta un 6% el risc de morir en un període de tres mesos després de patir un atac. A la vegada, el grau de severitat de les seqüeles és més important. Tot plegat, independentment d'altres factors de risc. El treball el publica la revista Scientific Reports. La investigadora principal de l'estudi, la Dra. Carolina Soriano-Tárraga, explica que es van analitzar gairebé 600 pacients atesos a l'Hospital del Mar per un ictus isquèmic. En aquests casos, la mortalitat mitjana al cap de 3 mesos es va situar entre el 15 i el 20%.
Més informació "A més edat biològica, major probabilitat de morir després de patir un ictus"
19/04/2018 - Informació institucional
La 3a Jornada Europea de Bioinformàtica Traslacional (ECTB2018) es va celebrar del 16 al 17 d'abril al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) i va comptar amb l'assistència de més de 130 científics, desenvolupadors i empresaris europeus interessats a traslladar la recerca en genòmica i bioinformática als serveis de salut. L'esdeveniment va tenir com a objectiu brindar als participants una experiència única i un fòrum per discutir nous resultats científics en l'àmbit de la bioinformàtica traslacional. La jornada va reunir a científics capdavanters a l'àrea que van destacar en les seves presentacions els recents avanços a les tecnologies de la informació que estan facilitant la recerca traslacional i la medicina de precisió. Alguns dels temes abordats van ser la integració i l'anàlisi del Big Data, la medicina personalitzada, iniciatives de seqüenciació del genoma, etc., impartits per científics d'Europa, Canadà i EE. UU.
Més informació "La 3a Jornada Europea de Bioinformàtica Traslacional reuneix a més de 130 experts"
12/04/2018 - Nota de premsa
Un estudi liderat conjuntament per investigadors de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) i de l’Hospital del Mar, ha revelat la importància de la proteïna quinasa TAK1 en el diagnòstic d’una malaltia rara, la coneguda com a Síndrome de Sézary. Es tracta d’un subtipus de limfoma cutani de cèl·lules T, per al qual no hi ha tractament curatiu. El treball el publica la revista Leukemia, i és fruit de la interacció entre dos dels grups bàsics de recerca de l’IMIM, el de Mecanismes Moleculars del Càncer i de les Cèl·lules Mare, dirigit pel Dr. Lluís Espinosa, investigador principal de l’estudi i membre de CIBERONC, i el grup de recerca Translacional en Neoplàsies Hematològiques, en el qual participa el Dr. Fernando Gallardo, primer signant de l’article i que també és cap de secció del Servei de Dermatologia de l’Hospital del Mar. També ha comptat amb la col·laboració d’investigadors de l’IRB i de l’IDIBAPS, així com de patòlegs del Servei d’Anatomia Patològica de l’Hospital del Mar.
10/04/2018 - Nota de premsa
Com es van crear els blocs bàsics que serveixen per construir qualsevol ésser viu, els gens? És la pregunta que un recent estudi liderat per investigadors del Programa de Recerca en Informàtica Biomèdica, programa conjunt de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions mèdiques (IMIM) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), ha intentat resoldre. El treball, que acaba de publicar la revista Nature Ecology and Evolution, ha permès identificar, mitjançant tècniques de seqüenciació massiva, una gran quantitat de proteïnes noves en el genoma del ratolí. Els gens que codifiquen aquestes proteïnes no es troben en espècies relativament properes, com la rata o els humans, el que indica que s’haurien format en els últims milions d’anys. De fet no s’assemblen a res conegut, pel que es pensa que s’haurien originat de novo a partir de regions del genoma que estaven silenciades.
06/04/2018 - Nota de premsa
Un estudi desenvolupat entre el Centre de Cognició i Cervell (CBC), que dirigeix Gustavo Deco, professor d’investigació ICREA del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) de la UPF, i el Grup d’Investigació en Epilèpsia de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), dirigit pel doctor Rodrigo Rocamora i professor associat de Bioenginyeria de la UPF, ha aconseguit caracteritzar per mitjà d’anàlisis matemàtiques els canvis que el cervell experimenta abans de patir una crisi epilèptica. El treball, liderat per l’investigador Adrià Tauste, investigador del Barcelonabeta Brain Center i realitzat en el CBC, ha estat publicat avui 6 d’abril a la revista PLoS Biology. La recerca es basa en l’anàlisi de 344 hores d’electroencefalogrames intracranials (iEEG) de 10 pacients amb epilèpsia resistent a la medicació durant el seu diagnòstic prequirúrgic amb elèctrodes profunds, fet a la Unitat d’Epilèpsia de l’Hospital del Mar. En aquest estudi, els registres exploren diferents àrees del cervell utilitzant entre 5 i 15 elèctrodes segons la hipòtesi clínica de cada pacient, la qual cosa proporciona una informació relativament global de l’activitat cerebral.
Més informació "El cervell canvia la seva dinàmica global hores abans d’una crisi epilèptica"
5/04/2018 - Nota de premsa
Inhibir la proteïna Galectina-1 (Gal1) pot convertir-se en el primer tractament efectiu per frenar la progressió del tipus més comú de càncer de pàncrees, l’adenocarcinoma ductal pancreàtic (conegut com a PDA), per al qual, en aquests moments, no hi ha cap tipus de tractament curatiu. És la conclusió d’un estudi internacional liderat per la Dra. Pilar Navarro (Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) i IIBB-CSIC), i pel Dr. Gabriel Rabinovich del Laboratorio de Inmunopatología (Instituto de Biología y Medicina Experimental, Buenos Aires, Argentina). L’estudi “obre vies translacionals molt interessants i indica que cal avançar en el possible ús clínic d’aquesta nova diana molecular”, explica la Dra. Navarro. La coordinadora de l’estudi destaca que “el nostre grup ja havia demostrat anteriorment el potencial de Gal1 com a diana terapèutica en PDA, però aquest cop hem fet l’estudi amb un model transgènic de ratolí desenvolupat al CNIO (Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques), que presenta la mutació més freqüent que es troba en els tumors de pàncrees, la mutació de l’oncogen KRas, la qual cosa ens ha permès recapitular de forma precisa la progressió tumoral que s’observa en humans”
Més informació "Descoberta una de les peces clau per tractar el càncer de pàncrees"
28/03/2018 - Nota de premsa
La biòpsia líquida s’ha mostrat efectiva a l’hora de determinar el tipus de mutacions dels pacients que van participar en un estudi multicèntric internacional per determinar l’efectivitat del tractament del càncer colorectal amb Sym004, una combinació de dos anticossos monoclonals contra la proteïna EGFR. El treball el publica la revista JAMA Oncology i l’han coliderat la Dra. Clara Montagut, cap de secció d’Oncologia Digestiva del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital del Mar, i el Dr. Josep Tabernero, director del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO). “Una de les novetats del nostre treball ha estat que mitjançant la biòpsia líquida hem pogut determinar un grup de pacients que es beneficien del tractament”, apunta la Dra. Montagut, amb la utilització per aconseguir-ho de només les seves mostres de sang. Un pas més, explica, “cap a les aplicacions clíniques d’aquesta tècnica i la medicina personalitzada”.
23/03/2018 - Nota de premsa
Investigadors de l’Institut d'Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI), l’Institut Universitari d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAPJGol) i l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) han donat el tret de sortida al projecte de recerca “Trastorns afectius i risc cardiovascular en població general: efecte diferencial dels mecanismes fisiopatològics”. Aquest estudi, liderat per Josep Garre-Olmo, investigador de l’Institut d’Assistència Sanitària i de l’IDIBGI, té com a objectiu principal determinar el grau d'associació de diversos factors de risc cardiovascular amb la incidència de malalties cardiovasculars depenent de la presència o absència de diversos trastorns afectius com la depressió en la població general. Concretament, el projecte es proposa aprofitar l'existència de la cohort poblacional REGICOR que està focalitzada en les malalties cardiovasculars a la demarcació de Girona per afegir-hi una línia de recerca en trastorns afectius.
Més informació "Nou estudi sobre la relació entre la depressió i l’augment del risc cardiovascular"
19/03/2018 - Nota de premsa
El Dr. Rafael de la Torre, director del Programa de Recerca en Neurociències de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) lidera un assaig clínic en població pediàtrica que té per objectiu avaluar la seguretat i l’eficàcia d’un preparat dietètic que conté epigalocatequina gal·lat (EGCG) –un compost natural del te verd- en la millora del desenvolupament cognitiu d’infants de 6 a 12 anys amb la síndrome de Down i que valorarà també el seu efecte en nens amb la síndrome X-Fràgil. L’assaig clínic pediàtric es portarà a terme simultàniament a 5 centres sanitaris: l’Hospital Niño Jesús (Madrid), l’Instituto Hispalense de Pediatria (Sevilla), l’Hospital Universitario Marqués de Valdecilla (Santander), l’Hospital del Mar (Barcelona) i l’Institut Jérôme Lejeune (París). Es tracta d’un estudi clínic aleatoritzat que inclourà uns 70 infants amb síndrome de Down i també infants afectats del síndrome X-Fràgil.
Servei de Comunicació:
Marta Calsina Freixas(ELIMINAR)
Tel:
(+34) 93 316 06 80
Doctor Aiguader, 88
08226 Barcelona
© Institut Hospital del Mar
d'Investigacions MèdiquesAvís Legal i Política de Privacitat | Política de cookies | Mapa web | Accessibilitat | Adreça / Accessos | Contacte
