Període 2000-2007

A l'any 2000, el Grup de Recerca en Informàtica Biomèdica va participar en la visualització de la seqüència genòmica de la Drosophila melanogaster, aportant l'aplicació informàtica "gff2ps", una eina de visualització per a l'anàlisi genòmic. Aquest software va ser desenvolupat per la utilització pròpia en la seva recerca, però es va fer públic a través de la web i així va ser conegut per Celera Genomics. La col·laboració de l'IMIM, organisme públic, és purament científica i acadèmica. Al mes de març es va publicar a la revista Science.

A l'octubre el Grup de Recerca en Informàtica Biomèdica va participar en la visualització de la seqüència del Genoma Humà, amb l'aplicació informàtica "gff2ps", ja utilitzada per Celera Genomics en la visualització de la Drosophila melanogaster. En el cas del Genoma Humà, el Grup de Recerca en Informàtica Biomèdica va haver d'adaptar el programa degut a les dimensions d'aquest genoma. Al febrer del 2001 es va publicar a la revista Science.

El present de l'IMIM no es pot comprendre sense la seva directa vinculació amb els estudis en Ciències de la Salut i de la Vida de la Universitat Pompeu Fabra. Uns estudis que ja es varen posar en marxa en espais del propi edifici cedits a la UPF. Un desplegament acadèmic que va comportar la creació del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut (Dept. CEXS) de la UPF amb la incorporació de nou professorat altament qualificat que va formar nous grups de recerca al mateix entorn. Així, no només es compartien serveis comuns i científico-tècnics sinó que l'entorn científic creixia anualment amb professors i professores de la universitat experts en els àmbits de la Senyalització Intracel·lular i Regulació Gènica, de la Genètica i Genòmica, i de la Biologia Evolutiva, entre altres.

Entre les iniciatives acadèmiques de la UPF en les que hi va participar molt directament l'IMIM en destaca el programa de Doctorat en Ciències de la Salut i de la Vida, uns estudis per a la formació de personal investigador que destaquen pel seu caràcter multidisciplinar i que proveeixen tres itineraris d'especialització en els àmbits de la recerca bàsica, la recerca clínica, i la recerca en Salut Pública.

També a l'any 2000 es va elaborar el Codi de Bones Pràctiques Científiques que implicava al personal científic d'ambdues institucions (IMIM i Departament CEXS de la UPF) i que va establir unes "regles de joc" que lliurement i voluntàriament assumien els professors i investigadors, no només per preservar la integritat de la recerca que efectuaven sinó per garantir-ne la màxima qualitat i excel·lència.

A l'abril de l'any 2000 es signa un conveni de col·laboració conjunt entre l'Ajuntament de Barcelona, els Departaments d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació i de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya, la Universitat Pompeu Fabra i l'IMAS, per la creació i posta en marxa del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), un projecte científic i innovador que ambiciona convertir Barcelona en una de les grans capitals de Recerca Biomèdica d'Europa.

El 23 de setembre del 2000 la ministra de Ciència i Tecnologia, Anna Birulés, i l'alcalde de Barcelona, Joan Clos, presideixen l'acte protocol·lari d'inici de les obres del nou edifici del PRBB, que amb una superfície de 28.000 m2 disposarà de tecnologies avançades i instal·lacions especialment dissenyades per a la investigació. L'edifici, d'una arquitectura singular, es construeix en el front marítim de la Barceloneta, al costat de l'Hospital del Mar.

El 22 de juny de l'any 2002 es constitueix la Fundació Parc de Recerca Biomèdica per part de les Fundacions UPF, IMIM i CRG, després d'un acord previ entre les entitats superiors corresponents. La FPRBB estava presidida aleshores pel Conseller d'Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya, Sr. Andreu Mas-Colell que també era president de la Fundació CRG. Eren a més membres nats del seu Patronat, la professora Rosa Virós, rectora de la UPF i el Sr. José I. Cuervo, quart tinent d'Alcalde de l'Ajuntament de Barcelona i president de la Fundació IMIM. Dirigeix la Fundació PRBB el Dr. Jordi Camí.

El juny de 2005 el Dr. Josep Mª Antó passa a ser director de l’IMIM. A finals d’aquest any es crea el Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL) una iniciativa de la Generalitat de Catalunya amb la col·laboració del Parc de Salut Mar de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Aquest centre és l'hereu d'una trajectòria en recerca epidemiològica ambiental fomentada inicialment per la Unitat de Recerca Respiratòria i Ambiental (URRA) de l’IMIM.

El juliol de 2006 comença el trasllat a les noves instal·lacions del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB). El primer grup en traslladar-se va ser el Grup de Recerca en Informàtica Biomèdica (GRIB) que s’ubicaria a la quarta planta de l’edifici. Aquesta part del trasllat, sobretot la dels servidors informatics, va ser de gran complexitat ja que es va fer sense deixar de ser operatius.

A mitjans d’octubre de 2006 es van traslladar tots els grups d’administració i direcció així com aquells grups de recerca sense laboratori, és a dir els grups de recerca en Epidemiologia. Aquesta segona fase va acabar a finals d’octubre amb la ubicació d’aquests grups a la primera planta del nou centre.

L'octubre de 2006 el Dr. Miguel López-Botet, catedratic d'Immunologia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i fins aleshores director de la Unitat de Recerca en Immunopatologia Molecular del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la UPF , passa a ser el nou director de l'IMIM i nou director de recerca de l'IMAS.

Aquest any 2006 la Generalitat de Catalunya entra a formar part del patronat de la Fundació IMIM.

El gener de 2007 va començar la darrera fase del trasllat que acabaria al febrer amb els grups que si que disposaven de laboratoris. Un punt delicat d’aquesta fase van ser els congeladors de -80º, ja que es van traslladar amb les mostres dins i les mostres dels congeladors de -20º, que es va dur a terme utilitzant neu carbònica i uns contenidors especials per evitar el seu deteriorament.

Gràcies a la feina de coordinació dels equips de Serveis Generals, dels coordinadors de les Unitats de Recerca i de les empreses especialitzades que hi van col·laborar, el trasllat va ser tot un èxit.