06/03/2025 - Nota de premsa
Un estudi liderat pel Dr. Rodrigo Quian Quiroga, coordinador del Grup de recerca en Mecanismes Neuronals de percepció i memòria de l'Institut de Recerca de l'Hospital del Mar, ha permès observar per primera vegada com les neurones que conformen el nostre cervell emmagatzemen els records. En un treball publicat en Cell Reports, han certificat que són capaços de distingir objectes o persones independentment del seu context, el que permet establir relacions superiors i abstractes, el que constitueix la base de la intel·ligència humana.
És la primera vegada que un estudi és capaç d'observar aquest comportament de les neurones en humans. Fins ara, els treballs portats a terme en animals, mostrant grans diferències en la codificació de conceptes (sigui un lloc específic, un objecte, etc.) quan es canvia el context. Per exemple, les neurones responien de forma molt diferent si una rata trobava un objecte en un lloc o lloc. Per tant, es creia que aquests records s'emmagatzemaven en distints grups de neurones. L'estudi encapçalat pel Dr. Quian Quiroga ha permès obtenir "respostes sorprenents", que contradiuen el publicat fins al moment, ja que les respostes neuronals a un concepte determinat són les mateixes si es canvia el context, per exemple, en recordar haver vist a una persona en un lloc o un altre. "El principi bàsic de codificació neuronal en humans és l'oposat al que s'ha vist fins ara en altres espècies, del que es deriven conseqüències importants", apunta Quian Quiroga.
Dades de neurones individuals
El treball ha comptat amb dades de nou pacients de centres d'Argentina i el Regno Unit amb epilèpsia refractària al tractament a qui s'havien implantat elèctrodes per a controlar el funcionament de determinats grups de neurones de forma individual. Això ha permès obtenir registres precisos de les seves respostes, a diferència dels estudis portats a terme fins al moment en humans, basats en imatges de ressonància magnètica, sense capacitat de diferenciar neurones individuals.
Als pacients se'ls explicaven dues històries, protagonitzats per la mateixa persona, a diferents contextos amb suport d'imatges. Gràcies al monitoratge es va poder comprovar quins grups de neurones s'activaven. En concret, es va poder comprovar com la resposta davant la imatge de la persona era la mateixa, activant el mateix grup de neurones, a les dues històries. A més, quan els pacients explicaven ells la història, es va veure com, segons abans de referir-se al protagonista, aquestes neurones ja s'activaven i de la mateixa manera per a les dues històries.
"Les memòries es guarden d'una manera molt més abstracta en humans que en altres animals. Pots pensar en conceptes, o el que sigui, en termes més abstractes, de forma independent del context en el qual els hagis après", explica el Dr. Quian Quiroga, que apunta que ens trobem davant la possible "base de la intel·ligència humana". "Aquest fet ens permet fer associacions i inferències molt més abstractes i complexes que si fóssim forçats a pensar en cada concepte en un context concret determinat", assegura. És a dir, els humans poden descontextualitzar els seus records per a crear un pensament més abstracte.
Article de referència
Rey HG, Panagiotaropoulos TI, Gutierrez L, Chaure FJ, Nasimbera A, Cordisco S, Nishida F, Valentin A, Alarcon G, Richardson MP, Kochen S, Quian Quiroga R. Lack of context modulation in human single neuron responses in the medial temporal lobe. Cell Rep. 2025 Jan 28;44(1):115218. doi: 10.1016/j.celrep.2024.115218. Epub 2025 Jan 15. PMID: 39823228; PMCID: PMC11781864.
© Institut Hospital del Mar
d'Investigacions MèdiquesAvís Legal i Política de Privacitat | Política de cookies | Mapa web | Accessibilitat | Adreça / Accessos | Contacte
