07/06/2018 - Informació general
L'aturada cardíaca sobtada (PCS) és la causa del 20% de totes les morts naturals en els països industrialitzats, de manera que constitueix un greu problema sanitari. Si bé s'ha observat un important descens en les taxes de mortalitat per cardiopatia coronària durant els últims 30 anys, la reducció en el cas del PCS ha estat menys pronunciada. Al voltant del 50% del total de morts per causes cardiovasculars són deguts a un PCS, una afecció en la qual el cor deixa de bategar de forma inesperada i sobtada. Amb unes taxes de supervivència d'entre el 5% i el 20%, no hi ha dubte de la necessitat de millorar la prevenció i tractament del PCS. Amb l'objectiu d'abordar aquest problema, un consorci europeu públic-privat es proposa ara crear una base de dades conjunta i harmonitzada basada en analitzar, en pacients que han patit PCS, mostres d'ADN juntament amb informació clínica i farmacològica detallada. Finançat pel Programa Horitzó 2020 de la Unió Europea, l'equip de científics que participarà en el projecte ESCAPE-NET, entre els quals es troba el grup de Farmacologia de Sistemes del GRIB (IMIM-UPF) coordinat per Jordi Mestres, va presentar un resum dels objectius de la investigació a la revista European Heart Journal.
19/04/2018 - Informació institucional
La 3a Jornada Europea de Bioinformàtica Traslacional (ECTB2018) es va celebrar del 16 al 17 d'abril al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) i va comptar amb l'assistència de més de 130 científics, desenvolupadors i empresaris europeus interessats a traslladar la recerca en genòmica i bioinformática als serveis de salut. L'esdeveniment va tenir com a objectiu brindar als participants una experiència única i un fòrum per discutir nous resultats científics en l'àmbit de la bioinformàtica traslacional. La jornada va reunir a científics capdavanters a l'àrea que van destacar en les seves presentacions els recents avanços a les tecnologies de la informació que estan facilitant la recerca traslacional i la medicina de precisió. Alguns dels temes abordats van ser la integració i l'anàlisi del Big Data, la medicina personalitzada, iniciatives de seqüenciació del genoma, etc., impartits per científics d'Europa, Canadà i EE. UU.
Més informació "La 3a Jornada Europea de Bioinformàtica Traslacional reuneix a més de 130 experts"
10/04/2018 - Nota de premsa
Com es van crear els blocs bàsics que serveixen per construir qualsevol ésser viu, els gens? És la pregunta que un recent estudi liderat per investigadors del Programa de Recerca en Informàtica Biomèdica, programa conjunt de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions mèdiques (IMIM) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), ha intentat resoldre. El treball, que acaba de publicar la revista Nature Ecology and Evolution, ha permès identificar, mitjançant tècniques de seqüenciació massiva, una gran quantitat de proteïnes noves en el genoma del ratolí. Els gens que codifiquen aquestes proteïnes no es troben en espècies relativament properes, com la rata o els humans, el que indica que s’haurien format en els últims milions d’anys. De fet no s’assemblen a res conegut, pel que es pensa que s’haurien originat de novo a partir de regions del genoma que estaven silenciades.
06/03/2018 - Nota de premsa
El grup de recerca en Genòmica Evolutiva de l’IMIM, liderat per la investigadora Mar Albà, acaba de publicar un article a la revista Molecular Ecology amb els resultats d’un estudi que ha identificat quins gens participen (canvien la seva expressió) a l'estat d'hibernació dels lèmurs nans d’orelles peludes, que pertany a l'únic grup de primats que té la capacitat d’hibernar. És precisament a la seva cua on aquests petits mamífers emmagatzemen els greixos que els permetran sobreviure els mesos d'escassetat i que utilitzaran com a combustible durant la hibernació. La hibernació és una resposta a la falta de recursos que normalment associem a l'hivern, però que es pot donar en altres condicions d'escassetat com en zones desèrtiques o com per exemple, durant l'època seca a Madagascar. “Els gens que participen en la hibernació són presents a gairebé tots els mamífers, inclosos nosaltres els humans. És una qüestió de quan i com s'expressen el que fa possible el fenomen de la hibernació. Al tractar-se d'un primat, els gens del lèmur són relativament semblants a la versió humana, o sigui que és doblement interessant estudiar aquesta espècie” explica José Luis Villanueva-Cañas, investigador del grup de recerca en Genòmica Evolutiva de l’IMIM.
Més informació "Primer estudi genètic sobre la hibernació de primats en el seu entorn natural"
15-01/2018 - Informació general
El Centre d'Avaluació i Investigació de Medicaments de la FDA (CDER-FDA) i Chemotargets treballaran de forma conjunta en virtut d'un conveni de col·laboració en recerca de cinc anys de durada. L'objectiu principal d'aquest conveni d'investigació serà avaluar la utilitat i rendiment de la plataforma d'intel·ligència i descobriment CLARITY® de Chemotargets en la predicció d'activitats específiques i no específiques, utilitzant dades farmacològiques i de seguretat conegudes obtingudes en estudis experimentals d'entitats moleculars petites. El CDER està interessat en l'avaluació de models in silico per determinar els perfils farmacològics per tal de predir els possibles esdeveniments adversos dels medicaments en desenvolupament. D'altra banda, el coneixement del perfil de diana molecular d'una substància química pot ajudar a predir el seu potencial d'abús i addicció, el que permetria reduir els riscos associats a l'exposició a aquesta substància.
04/12/2017 - Nota de premsa
Què distingeix l’Homo sapiens d’altres éssers vius? I el conjunt dels mamífers? Què els fa diferents? Aquestes són les preguntes a les quals han intentat trobar resposta els investigadors de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), en col·laboració amb el Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Per fer-ho, han analitzat el genoma ja seqüenciat de 68 mamífers i han identificat 6.000 famílies de gens que només es poden trobar en aquests animals. Es tracta de gens sense homòlegs fora dels mamífers, és a dir, que no estan presents a altres espècies sense pèl. En els éssers humans, es calcula que representen el 2,5% dels gens que codifiquen proteïnes. El treball l’ha encapçalat el Dr. José Luis Villanueva-Cañas, investigador del Grup de recerca en genòmica evolutiva de l’IMIM i actualment investigador de l’Institut de Biologia Evolutiva (UPF-CSIC), i la Dra. Mar Albà, investigadora ICREA de l’IMIM i del Programa de Recerca en Informàtica Biomèdica (GRIB) de l’IMIM i la UPF. A l’estudi hi ha col•laborat el grup del Dr. David Andreu del departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra. L’ha publicat la revista Genome Biology and Evolution.
Més informació "Identifiquen els gens que distingeixen els mamífers d’altres animals"
16/10/2017 - Informació institucional
L'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF) acaben de publicar un comentari a la prestigiosa revista científica Nature Reviews Drug Discovery on es mostren els excel·lents resultats del projecte eTOX, un projecte que ha permès un nou model de col·laboració de les indústries farmacèutiques entre sí i també entre aquestes i el món acadèmic, mitjançant la compartició de dades i coneixements per tal de millorar l'avaluació toxicològica dels fàrmacs. Més enllà dels resultats obtinguts, que són extremadament valuosos, el projecte és un model d'innovació oberta -Open Innovation- on diferents actors públics i privats s'alien i col·laboren activament. A més, s'ha confirmat l'enorme valor de les dades obtingudes en els estudis regulatoris duts a terme per la indústria farmacèutica i s'ha constatat que explotar aquestes dades requereix d’un esforç significatiu en termes d'extracció, estandardització i integració.
Més informació "Innovació oberta per millorar l'avaluació de la seguretat dels medicaments"
13/09/2017 - Nota de premsa
Millorar la seguretat en el procés de desenvolupament de nous medicaments mitjançant la creació d'una infraestructura avançada d'integració de dades i la utilització de mètodes computacionals innovadors, és l'objectiu del projecte eTRANSAFE (Enhancing Translational Safety Assessment through Integrative Knowledge Management, o en català, Millora de l'avaluació de la seguretat translacional a través de la gestió integrada del coneixement). eTRANSAFE s'inicia aquest setembre i tindrà una durada de 5 anys. Comptarà amb un finançament de 40.000.000 € procedents de fons europeus i de la indústria farmacèutica. El projecte compta amb una participació público privada que inclou 8 institucions acadèmiques, 6 PIMES i 12 empreses farmacèutiques. L'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) és el coordinador acadèmic, mentre que les companyies farmacèutiques Novartis i Bayer AG són els coordinadors industrials.
Més informació "eTRANSAFE: 40.000.000 € destinats a avaluar la seguretat de nous medicaments"
06/06/2017 - Nota de premsa
El Prous Institute for Biomedical Research ha anunciat avui que ha realitzat una inversió estratègica en Chemotargets. Fundada pel Dr. Jordi Mestres com una spin-off de l'IMIM (Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques), Chemotargets és un líder global en la provisió de solucions d'anàlisi predictiva per a les companyies farmacèutiques, de biotecnologia i d’institucions de recerca en salut. Els termes financers de la transacció no han estat fets públics. La inversió permetrà a Chemotargets ampliar el seu desenvolupament de productes i accelerar els plans d'innovació en els espais de descobriment i desenvolupament de fàrmacs. A més, permetrà a Chemotargets fer créixer la seva base de clients i aconseguir una presència global en la indústria farmacèutica i sectors relacionats. Com a part de l'acord, el Prous Institute també aprofitarà les solucions informàtiques de Chemotargets per als seus propis programes de descobriment de fàrmacs en els camps del càncer i la neurodegeneració. Una fita immediata d'aquest acord serà la introducció d'una nova plataforma analítica i de visualització de Big Data que integrarà les disciplines de química, genòmica, farmacologia, toxicologia i terapèutica.
Més informació "Prous Institute signa un acord d’inversió amb Chemotargets"
09/05/2017 - Informació institucional
Un treball dirigit per Jana Selent, coordinadora del grup de recerca en descobriment de fàrmacs basats en receptors acoblats a proteïnes G del GRIB (IMIM-UPF) i Martha Sommer investigadora de l’Institut de Física Mèdica i Biofísica de la Facultat de Medicina a l'Hospital Charité de Berlín, ha estudiat com els receptors acoblats a proteïnes G (GPCRs) i una família de proteïnes anomenades arrestina formen complexos de proteïnes de senyalització intracel·lular. L’estudi s’ha publicat a la revista Nature Communications. La família de proteïnes GPCR són unes proteïnes de membrana que estan regulades per una petita família de proteïnes anomenades arrestina. Les GPCR són un tipus de dianes importants per gairebé la meitat dels medicaments receptats avui en dia, ja que participa en molts processos sensorials i neuronals. La formació de complexos amb proteïnes de senyalització intracel·lulars com ara l’arrestina és crucial per a molts processos que tenen lloc en el nostre cos. En aquest context, l'estudi publicat identifica, mitjançant la combinació de simulacions computacionals i espectroscòpia de fluorescència, un nou punt d’ancoratge de l’arrestina a la membrana prèviament desconegut que és clau per a la interacció GPCR-arrestina i per tant de gran importància per a molts d’aquests processos.
Més informació "Com es troben unes proteïnes amb les altres per formar complexos de senyalització?"
© Institut Hospital del Mar
d'Investigacions MèdiquesAvís Legal i Política de Privacitat | Política de cookies | Mapa web | Accessibilitat | Adreça / Accessos | Contacte
