13/06/2025 - Nota de premsa
Seguir una dieta basada en les recomanacions de la dieta Mediterrània i fer exercici físic de forma moderada s'associa amb un risc un 41 i un 59% menor d'iniciar l'administració de fàrmacs antidepressius, ansiolítics, antipsicòtics així com d'anticonvulsius L'estudi el publica la revista Age and Ageing i es basa en dades procedents de l'estudi PREDIMED, un assaig clínic sobre l'efecte de la dieta Mediterrània en la prevenció de la malaltia cardiovascular El treball ha analitzat dades d'entre 6.000 i 7.000 participants en aquest estudi, persones d'edat avançada i en risc de malaltia crònica
26/02/2025 - Nota de premsa
Les persones que prenen antidepressius mostren un increment de pes més elevat que les que no en prenen, segons un estudi de l'Institut de Recerca de l'Hospital del Mar que ha analitzat dades de participants en l'estudi REGICOR (Registre Gironí del Cor) durant més de sis anys L'increment se situa al voltant del 2% de pes en totes aquelles persones que van prendre aquest tipus de tractament en algun moment durant l'estudi Aquestes dades porten l'equip responsable del treball a alertar que el tractament de la depressió ha de tenir en compte altres possibilitats més enllà de l'abordatge farmacològic
Més informació "Demostren la relació entre antidepressius i increment de pes."
11/12/2024 - Nota de premsa
Ingerir al matí entre el 20 i el 30% de la quantitat d'energia de tot el dia influeix en els principals factors de risc cardiovascular. Les persones que prenen l'energia correcta tenen entre un 2 i un 3,5% menys d'índex de massa corporal, menys obesitat abdominal (entre un 2 i un 4% menys de perímetre de cintura), menys triglicèrids (entre un 9 i un 18% menys) i entre un 4 i un 8,5% més de colesterol HDL, el bo A la vegada, prendre un esmorzar de qualitat, amb una ingesta equilibrada de proteïnes, greixos d'alt valor biològic, fibra, calci i ferro, s'associa amb un 1,5% menys de perímetre abdominal, un 4% menys de triglicèrids, i més colesterol bo, en concret un 3% L'estudi ha seguit durant tres anys a prop de 400 persones participants en l'estudi PREDIMED-Plus, que analitza els efectes de la dieta Mediterrània en la salut dels seus participants
06/03/2024 - Nota de premsa
Entre els anys 1990 i 2019, la incidència d'infart de miocardi a l'àrea de Girona es va reduir un 1% en les dones i un 4% en homes cada any a la població d'entre 35 i 74 anys, mentre que en els darrers 10 anys, la seva letalitat, el nombre de persones que moren 28 dies després de l'inici dels símptomes, ha quedat estancada al voltant del 15%. S'han analitzat dades de gairebé cinc milions d'ingressos hospitalaris i més de 70.000 certificats de defunció, dins l'estudi REGICOR, Registre Gironí del COR. Aquestes dades suggereixen que la prevenció primària i la rapidesa en l'atenció han contribuït a reduir la incidència de l'infart i les morts sobtades, incrementant les possibilitats de supervivència entre els pacients que arriben a l'hospital.
Més informació "S’estanca el descens de la letalitat en persones que pateixen un infart de miocardi"
28/02/2024 - Covid-19
Una d'elles està relacionada amb les malalties del cor, segons l'estudi CARGENCORS. El treball ha permès trobar una associació important de noves variants genètiques relacionades anteriorment amb les malalties del cor, la trombosi, la inflamació, amb la gravetat de la COVID-19 en més de 3000 pacients COVID-19 de l'àrea de Barcelona i Girona Les persones que presenten aquestes variants presenten un augment d'entre el 10 i el 60% de la probabilitat de desenvolupar la malaltia en forma greu. L'estudi CARGENCORS (CARdiovascular GENetic risk score for Risk Stratification of patients positives for SARS-CoV-2 (COVID-19) virus) ha permès establir una relació directa entre alguns dels factors genètics que augmenten el risc de les malalties del cor i la gravetat de la COVID-19. El treball, que publica el Journal of Medical Virology, marca un pas més cap a la comprensió dels mecanismes de la gravetat de la COVID-19 a través de susceptibilitat a les malalties del cor.
Més informació "Identificades noves variants genètiques relacionades amb la COVID-19 greu"
30/01/2024 - Nota de premsa
Ho revela l'estudi observacional més gran en aquest camp portat a terme fins ara al món. El publica la revista Nutrients. El treball es basa en dades de la base de dades UK Biobank i ha permès analitzar informació de més de 260.000 persones. Les seves conclusions poden permetre la definició acurada de futurs estudis sobre la suplementació d'omega-3 per a la prevenció de demències. Els possibles beneficis d'aquests àcids grassos són màxims en homes de més de seixanta anys i en demències que no són Alzheimer.
Més informació "Nivells alts d’omega-3 en sang s’associen amb menys risc de demència i Alzheimer"
28/12/2023 - Nota de premsa
Un estudi observacional realitzat per investigadors de la Universitat Pompeu Fabra i de l'Hospital de la Mar determina que l'administració intradèrmica de la vacuna JYNNEOS contra la verola indueix una resposta immunitària eficient que hauria de protegir les persones que viuen amb el VIH de contreure el virus de la verola del mico.
Un assaig clínic portat a terme entre l'Hospital del Mar, la Universitat Pompeu Fabra, l'Instituto de Investigación Sanitaria de Santiago de Compostela i el Parc Sanitari Pere Virgili va investigar l'eficàcia i seguretat d'un medicament d'aplicació per a pacients ambulatoris amb COVID-19. El tractament actua sobre el mecanisme de replicació del SARS-CoV-2, el virus responsable de la malaltia, i redueix la severitat i duració d'alguns dels símptomes. A més, pot ser útil amb les diferents mutacions detectades. En cas de confirmar-se la seva utilitat per a tractar la COVID-19, es tractaria d'un dels primers medicaments que podrien subministrar-se a pacients a l'atenció primària per evitar que el seu estat empitjori i requereixin ingrés hospitalari.
Les persones amb infecció per VIH tenen alterats els nivells d'una molècula concreta d'ARN relacionada tant amb envelliment com amb inflamació. Aquesta molècula continua alterada tot i rebre tractament antiretroviral. Això la converteix en un indicador que, tot i rebre tractament antiretroviral i controlar la infecció, el seu sistema immunitari continua afectat. Els autors de l'estudi, que publica la revista Journal of Microbiology, Immunology and Infection, proposen que l'origen d'aquesta alteració és la inflamació crònica provocada per la infecció independentment del tractament que reben els pacients. Disposar d'aquest marcador pot servir per monitorar l'evolució dels pacients i la capacitat dels fàrmacs que prenen per restablir el funcionament normal del seu sistema immunitari.
Investigadors de l'Hospital del Mar Research Institute publiquen un nou article a Microbiology Spectrum en el qual apunten que incrementar la dosi de l'antibiòtic colistina per tractar casos de pneumònia causats pel bacteri Pseudomonas aeruginosa no només no és més efectiu sinó que pot incrementar la mortalitat dels pacients Per aquest motiu, aposten per la via nebulitzada per administrar aquest tractament, en comptes de la via endovenosa. Així s'assoleixen concentracions més altes als pulmons i el fàrmac utilitzat, la colistina, un antic antibiòtic recuperat, no assoleix concentracions a la sang que poden provocar toxicitat als malalts L'Organització Mundial de la Salut considera que la resistència als antibiòtics és una de les deu principals amenaces de salut públic per al conjunt de la població del planeta
© Institut Hospital del Mar
d'Investigacions MèdiquesAvís Legal i Política de Privacitat | Política de cookies | Mapa web | Accessibilitat | Adreça / Accessos | Contacte
