14/1/2019 - Nota de premsa
Nota realitzada per la Universitat de Princeton
Un recent estudi liderat per la Universitat de Princeton, en el que ha participat Toni Celià-Terrassa, actualment investigador del grup de recerca en Teràpia Molecular del Càncer de l'IMIM, ha aconseguit reduir la propagació del càncer de mama triple negatiu en ratolins mitjançant la proteïna Tinagl1.
L'agent terapèutic Tinagl1 està basat en una proteïna d'origen natural i bloqueja dues de les principals vies mitjançant les quals les cèl·lules del càncer de mama poden créixer i migrar fora del tumor primari per a propagar-se cap a altres òrgans del cos. L'estudi s'ha publicat a la revista Cancer Cell.
«Altres investigacions han intentat bloquejar la propagació d'aquesta forma de càncer però tots els intents fins ara havien fracassat ja què, quan s'aborda una via, les cèl·lules canceroses ho compensen trobant una altra via d'escapament», afirma Yibin Kang, professor de Biologia Molecular de Warner-Lambert /Parke-Davis a la Universitat de Princeton. «Amb aquest nou enfocament, el tractament bloqueja les dues vies al mateix temps. És com matar dos ocells d'un tret. »
El càncer de mama triple negatiu és un tipus de càncer molt agressiu que representa entre el 12 i el 17 per cent de tots els casos de càncer de mama. El seu nom respon a l'absència de tres importants dianes biològiques - el receptor d'estrogen (ER), el receptor de progesterona (PR) i el receptor del factor de creixement epidèrmic humà 2 (HER2) - que s'utilitzen per localitzar i eliminar les cèl·lules canceroses.
Les pacients amb càncer de mama triple negatiu presenten majors índexs de recurrència després de la quimioteràpia, a més de la carència de dianes moleculars efectives. Això es tradueix en un pronòstic general més desfavorable. Les noves troballes suggereixen que la proteïna recombinant Tinagl1 és un candidat idoni per seguir investigant per tal de desenvolupar un nou tractament per a aquest tipus de càncer.
Imatge: El tractament amb proteïna tinagl1 recombinant va suprimir significativament la metàstasis pulmonar, com mostren les fletxes blaus en les imatges corresponents a ratolins amb (dreta) i sense (esquerra) tractament amb tinagl1. Crèdits: imatge cortesia de yibin kang i col., Universitat de Princeton
Els investigadors van observar que la Tinagl1 inhibeix les dues vies principals que contribueixen a l'agressivitat i la resistència als tractaments del càncer de mama triple negatiu. La Tinagl1 inhibeix cadascuna de les dues vies d'una manera diferent, anul·lant els mecanismes de compensació que el càncer utilitza per escapar als tractaments.
La Tinagl1 combat el càncer mitjançant la inactivació d'una proteïna que promou la formació de tumors, coneguda com a receptor del factor de creixement epidèrmic (EGFR). Les mutacions en aquest gen causen una amplificació de l'activitat de senyalització de l'EGFR, el qual envia senyals que indueixen la proliferació cel·lular i estimulen el creixement tumoral i la metàstasi a altres zones del cos. Els tractaments dirigits a l'EGFR han demostrat escassa rellevància clínica, possiblement a causa que les cèl·lules canceroses troben vies de creixement alternatives.
Aquesta proteïna també actua sobre unes molècules anomenades integrines que participen en la regulació de la migració cel·lular cap a noves localitzacions, la unió amb altres cèl·lules i la transformació en tumors. Sembla que la Tinagl1 és capaç d'actuar sobre la senyalització de les integrines en interferir amb una proteïna relacionada anomenada quinasa d'adhesió focal (FAK), que promou la migració, el creixement i la supervivència cel·lulars.
Segons expliquen els responsables de la investigació, les dues vies estan interconnectades a nivell molecular, creant redundàncies i compensacions que contribueixen a l'agressivitat i la resistència als tractaments del càncer de mama triple negatiu.
Els investigadors van examinar prop de 800 mostres de tumors de mama procedents de pacients humans. Van observar que les mostres amb menor expressió del gen Tinagl1 procedien amb major probabilitat de pacients amb tumors en fase avançada i temps de supervivència curts. Els tumors amb majors nivells d'expressió d'aquest gen estaven més fortament vinculats a resultats positius per al pacient.
La diferència era més notable dins el subgrup dels càncers de mama triple negatiu.
Per comprovar si la presència del gen Tinagl1 podia protegir enfront del creixement i la propagació tumoral, els investigadors van crear cèl·lules tumorals d'humans i de ratolins amb alts nivells d'expressió d'aquest gen. Van observar que una expressió elevada del gen Tinagl1 en cèl·lules canceroses de ratolins produïa tumors de creixement més lent i menys propensos a la metàstasi pulmonar.
Els investigadors també van administrar proteïna Tinagl1 a ratolins amb tumors de mama i van observar que el tractament de set setmanes inhibia notablement el creixement del tumor primari i la metàstasi pulmonar espontània, a més de no presentar efectes secundaris significatius. En un estudi per conèixer la cronologia del tractament amb Tinagl1 es va comprovar que aquest compost era eficaç fins i tot després que el tumor hagués començat a metastatitzar. L'equip també va estudiar el mecanisme de supressió de la Tinagl1 i va observar que aquesta proteïna inhibeix les vies de senyalització tant de l'EGFR com de la integrina / FAK, proporcionant així resultats millors que en utilitzar inhibidors independents per a cadascuna de les vies.
L'estudi ha estat dirigit pel primer autor Minhong Shen, investigador postdoctoral associat; juntament amb els coautors de la Universitat de Princeton Yong Wei, professional especialista associat; Brian Ell, ex-alumne de postgrau; Xinlei Sheng, alumne de postgrau; Mark Esposito, investigador postdoctoral associat; Jooeun Kang, exinvestigador universitari, classe de 2014; Xiang Hang, investigador especialista; Hanqiu Zheng, becari postdoctoral; Michelle Rowicki, estudiant universitària, classe de 2020; Toni Celia-Terrassa, investigador postdoctoral associat; Ileana Cristea, professora de biologia molecular; i Yibin Kang. També han contribuït a l'estudi Yi-Zhou Jiang, Yirong Liu i Zhi-Ming Shao, del Centre per al Càncer de la Universitat de Fudan a Xangai; Weichung Shih, de l'Institut de Càncer Rutgers de Nova Jersey; i Lanjing Zhang, del Centre Mèdic Universitari de Princeton.
L'estudi ha estat finançat per la Fundació Brewster, el Departament de Defensa dels Estats Units, Susan G. Komen i la Comissió per a la Investigació sobre el Càncer de Nova Jersey.
Estudi de referència:
“Tinagl1 suppresses triple-negative breast cancer progression and metastasis by simultaneously inhibiting integrin/FAK and EGFR signaling” publicat a Cancer Cell el 3/1/2019
© Institut Hospital del Mar
d'Investigacions MèdiquesAvís Legal i Política de Privacitat | Política de cookies | Mapa web | Accessibilitat | Adreça / Accessos | Contacte
